premis 2022

premi acTOR 2022: ALFRED PICó

ALFRED PICÓ TAMARIT. És titulat per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València (1983-1986).

Entra a formar part de l’Associació Cultural Grup de Teatre L’Horta el 1977 i va participar al seu primer espectacle “Nunca tan lejos de la realidad, ni tanto cerca de la Plaza del Caudillo”. Des d’aqueix moment, sempre ha estat lligat d’una o d’una altra manera a L’Horta en totes les seues etapes, amateur, professional i empresarial, desenvolupant diferents tasques en la seua trajectòria.

Dintre de L’Horta Teatre, ha sigut productor executiu de tots els espectacles des de 1988. També ha participat com a actor a L’Electe, Palabras mayores, Cyrarno de Bergerac o Show cost. Igualment, ha treballat com a actor a les companyies L’Om Imprebis i Olympia Metropolitana als espectacles Por los pelos i La cena de los idiotas i és membre habitual dels muntatges teatrals d’Albena (M’esperaràs?, Arte, Que tinguem sort, Spot i Besos, entre d’altres). L’any passat va ser la imatge de Joan Fuster a la gala Cent de fuster, en commemoració del centenari del naixement d’aquest autor. En aquests moments, està de gira amb els espectacles El tocadiscos de Joan Fuster, producció de Barnasants i Los Villalonga, de L’Horta Teatre, on la seua actuació li ha valgut el Premi al Millor Actor als Premis de les Arts Escèniques de l’Institut Valencià de Cultura. Al món audiovisual, ha participat a les pel·lícules M’esperaràs?, de Carles Alberola, La mort de Guillem, de Carles Marqués-Marcet, Fuera de juego, de David Marqués, Donde el olor de mar no llega, de Lilian Rosado i La vida abismal, de Ventura Pons. Per a televisió ha treballat a les sèries Desaparecidos (2a temporada), Autoindefinits, Maniàtics, Achicharrados, Check-in Hotel i Açò és un destarifo (per a Canal 9, Àpunt i Antena 3).

---

premi grup 2022: Àgora teatre

Àgora Teatre, 1952.

En el període anterior a la nostra Guerra Civil, hi havia a Carcaixent dues bandes de música de reconeguda rivalitat: La Unió Musical i La Primitiva, que acollien en els seus locals dos grups de teatre d’aficionats, que lògicament es denominaven La Unió, dirigit per Eduardo Montaner, i la Primitiva dirigit per Vicente Peralt; en els quals, amb el transcurs del temps, es va anar formant una pedrera d’actors.

Aquests grups teatrals amb gran entusiasme assajaven pràcticament diàriament, amb la finalitat de fer representacions quasi tots els diumenges. Els dos grups posaven en escena tota classe de reportori, tant en valencià com en castellà, fins i tot s’atrevien amb la representació de sarsueles. El temps va anar passant i en els anys quaranta, es van fer algunes representacions esporàdiques.

Però va ser en la dècada dels cinquanta, precisament el 1952 quan podem situar el renàixer del teatre a Carcaixent. Amb motiu d’un festival benèfic, es va muntar el 10 de juny de 1952, en el teatre Patronat, la sarsuela del mestre Sorozábal La del manojo de rosas a càrrec dels joves d’Acció Catòlica amb el seu president Agustín Oliver en el front, sota la direcció artística de Manuel Andrés i direcció musical de Jose Mª Gomar.

L’èxit va ser tan gran que va animar als intrèpids aficionats teatrals a repetir l’experiència. Aquesta vegada la direcció va haver de canviar de mans i va ser Vicente Far, un mestre nacional del grup escolar Navarro/Navarro Daràs, qui va implicar Ricardo Oliver i Pascual Peralt perquè es van fer càrrec, respectivament, de la direcció musical i artística d’una altra sarsuela, que es pensava muntar, La rosa del azafràn.

Es va estrenar el 20 de desembre del 52, i va tindre tant d’èxit que va fer falta repetir la representació tres dies després.

Aquesta joventut animada per un públic que els instava a continuar la seua tasca es va constituir en agrupació. Havia nascut l’AGRUPACIÓ ARTÍSTICA TITULAR DEL TEATRE PATRONAT i el pont de comandament d’aquesta nau venia ocupat per Pascual Peralt com a director artístic, Ricardo Oliver com a director musical i Salvador Prada de Conflent com a regidor.

En La rosa del azafràn es va incorporar el baríton local Lacarcel de Palomares. La fama de la naixent Agrupació va traspassar límits locals i són requerits en poblacions de la comarca i això augmenta l’esforç de la companyia tenint en compte els costosos muntatges de sarsueles: escenografia, vestuari, orquestra…

La sarsuela en els anys 60 va ser la reina absoluta de l’esdevindre artístic de la Companyia Titular del Patronat: El último romántico, La reina mora, Luisa Fernanda, El puñado de rosas, La sorpresa de Damasco, La generala, La tabernera del puerto, El cantar del arriero, Katiuska, Bohemios, Molinos de Viento, La dolorosa, Los claveles.

El pensament teatral es va introduint en la Companyia i va omplint l’escena d’obres que conviuen en harmonia amb la sarsuela: El Baile, Llama un inspector, La cena de los tres reyes, Veneno para mi marido, Luz de gas, Prohibido suicidarse en primavera, Usted puede ser un asesino.

Però les dificultats de muntar sarsueles van anar augmentant. A més a més, els gustos del públic van canviant i necessàriament va fer efecte en l’esperit de la Companyia. I el teatre es va coronar com a guanyador.

L’any 1962 i sent director Ramiro Cucarella, la Companyia Artística Titular del Teatre Patronat va passar a denominar-se Agrupació d’Art Dramàtic Àgora.

Per a ÀGORA les activitats han sigut sempre dirigides a implantar la cultura teatral a la nostra ciutat, per això creàrem l’any 1983 una “Mostra de Teatre Escolar”, en la qual participen els 8 centres escolars, tant públics com privats, amb gran acceptació per part del professorat i de l’alumnat. Ja compta amb 40 anys d’existència.

També aconseguírem organitzar la “Mostra de Teatre Professional Ciutat de Carcaixent” en 1984, i que el teatre municipal “Don Enrique” fora una de les primeres sales que van formar part del Circuit de Teatres de la Generalitat Valenciana. La mostra continua realitzant-se tots els anys el mes d’octubre.

L’any 1988 som uns dels grups que participen en la fundació de la Federació de Teatre Amateur de la Comunitat Valenciana, aconseguint de l’Ajuntament de Carcaixent un local perquè la seu s’instal·le a la nostra ciutat. Dos dels nostres membres, Enrique Martí i Roberto Ripoll han sigut presidents d’aquesta entitat.

L’any 1999 la Federació de Teatre Amateur de la Comunitat Valenciana  ens va atorgar el “Premi Taules “ per la llarga trajectòria.

Amb tants anys d’existència hem demostrat que som un grup estable dins del món del teatre amateur i així ho reconeix la Generalitat Valenciana en 2002 amb el: “Premi Micalet de les Arts Escèniques”.

L’Ajuntament de Carcaixent fa públic el reconeixement a “ÀGORA GRUP TEATRE ” per l’extraordinària aportació en la vida cultural de la ciutat en el Ple extraordinari i Acte Institucional que amb motiu de la commemoració històrica de l’11 de Març de 1.576 es va celebrar el 10 de Març de 2002. Així mateix, un dels carrers de Carcaixent s’ha retolat en el nom de l’entitat.

L’any 2007 instaurem el Certamen de Teatre Amateur Ciutat de Carcaixent «PREMI PASCUAL PERALT» amb la intenció que es consolide en el temps i que siga escenari de referència per als grups de teatre amateur.

I finalment, i entrant en un pla molt enriquidor per l’estrat juvenil de Carcaixent, des del 2014, Àgora ha creat l’Escola de Teatre ÀGORA, amb cursos monogràfics que imparteixen un equip artístic docent, integrat per professors titulats superiors en Art Dramàtic, i un equip no docent, encarregat de la gestió i la coordinació de les activitats de l’escola. Els tres professors professionals són els tres carcaixentins que continuen formant part del Grup de Teatre Àgora.

Per la seua llarga existència només ens remuntem als últims muntatges realitzats:

La venganza de Don Mendo, P. Muñoz Seca

Madrugada, Buero Vallejo

El secuestro de SM, Jordi y Miquel Peidró

Tres sombreros de copa, Miguel Mihura

El búho y la gata, Bill Manhoff

Hace falta purgar a Totó, Georges Feydeau

Jugadores, Pau Miró

El cerco de Leningrado, J. Sanchis Sinesterra

Ya tengo 30, Jordi Silva

Amb totes aquestes obres han obtingut premis i accèssits a la millor obra, direcció, actors, actrius, escenografia i públic en certàmens com ara Ciudad de Utiel (València), la Nucia (Alacant), Xest (València), Elda (Alacant), Cullera (València), Benetússer (València), Haro (Logroño), Mislata (València), Calp (Alacant), Vila de Canet (València), El Perelló (València).

Per Àgora han passat més de 300 actors i s’han estrenat quasi 200 obres teatrals, amb centenars de representacions, lectures dramatitzades i col·laboracions escèniques. No es pot contar en tant poc d’espai les no poques dificultats salvades, els guardons aconseguits i, molt especialment, la gent que ha contribuït al llarg de tots aquests anys que la sang teatral continue omplint els escenaris de la vida.

---

premi persona 2022: PILAR MARTÍNEZ MARTÍNEZ i MARIO MÁÑEZ ARACIL

El  dramaturg i pedagog Carles Pons afirmava que “Qui mou el cos, mou el cor; qui mou el cor, mou les emocions; qui és capaç d’emocionar-se, és capaç d’emocionar i ha trobat el misteri i el miracle de l’educació.”

Aquestes paraules descriuen les dues persones mereixedores del premi. Ells porten el teatre a les venes, fan teatre, han fet teatre, però -sobretot- al llarg de la seua professió i de la seua tasca pedagògica, han sabut emocionar incomptables promocions de joves que han descobert en i amb el teatre l’emoció de pujar a un escenari i, d’aquesta manera, els han guanyat per a continuar el camí del teatre amateur i, fins i tot, el professional.

Aquest vena teatral, eixa lectura gens alfabètica com a forma de relacionar-se en la vida, els va dur a formar part del grup de docents que el 1986 va promoure la inclusió de l’assignatura de teatre com a matèria optativa al Batxillerat.

El seu entuasiasme pedagògic els va dur a fundar Cucurucú Teatre fa ja 26 anys i des de l’associació, ells mateixes i molts de nosaltres hem participat en moltes Mostres de la Federació. Des del començament, van crear una Escola de Tatre i una Mostra de Teatre Escolar que impulsen el treball en equip i la creativitat en les etapes claus de la formació de l’ésser humà. No seria just deixar de mencionar que, juntament amb dos professors, el 1992 formen el grup de didàctica El Abanico, que elabora quaderns didàctics i propostes teatrals per a nombrosos espectacles (els de la Sala Escalante, l’editorial Bromera, importants companyies teatrals com ara El Micalet, Teloncillo de Valladolid o Achiperre, de Zamora). Amb les seues propostes fan que el teatre siga alguna cosa més que el fet d’assistir a una representació, una forma més d’assaborir el teatre i completar eixa formació de què parlàvem.

---

premi entitat 2022: ajuntament d’elda

 

En aquesta edició el Premi ha recaigut en un Ajuntament al qual volem reconéixer el seu intens i continuat suport al teatre amateur. Ens referim a l’Ajuntament d’Elda, amb el seu alcalde Rubén Alfaro al capdavant, perquè un Ajuntament que té una regidoria dedicada en exclusiva al teatre, demostra el seu interés i compromís amb les arts escèniques en general i amb el teatre amateur en particular. El regidor de Cultura, Amado Navalón i la regidora de Teatre, Rosa Pérez, així com les corporacions municipals que els han precedit, han demostrat i demostren el mereixement d’aquest premi.

El grup CARASSES TEATRE, grup històric en la nostra federació i que és pròxim a complir 40 anys sobre els escenaris, és un emblema i referent del teatre amateur al nostre país i gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament i la Federació, porta 17 anys organitzant la Mostra Nacional de Teatre Amateur ELDA ESCENA, una de les més antigues de la Comunitat, que a més compta amb el suport incondicional del públic eldense que acudeix massivament a les representacions. A més, en els últims anys han organitzat gràcies a la regidoria de Turisme, rutes històriques teatralitzades per la ciutat, la inscripció a les quals s’esgota en pocs minuts.

D’altra banda, l’any passat, l’Ajuntament d’Elda va albergar el I Intercanvi Teatral entre la FTACV i la Federació Nacional de Companyies de Teatre Amateur-MidiPyrénées, la qual cosa ens ha permés com a federació fer un nou pas, aquesta vegada internacional, en el desenvolupament del nostre teatre.

Per tot això i per l’excel·lent relació que existeix entre la FTACV i l’Ajuntament d’Elda, amb qui ens uneix la passió pel teatre, considerem que aquesta institució mereix que se li atorgue el nostre PREMI TAULES 2022.